Les primàries a Girona no s'han realitzat

V ASSEMBLEA D’ EUiA A COMARQUES GIRONINES
Manca de debat polític i incompliments dels estatuts.

El dissabte, 27 d’Octubre, es va celebrar a Girona la 5ª assemblea d’ EUiA de comarques gironines, amb l’assistència de prop d’un centenar de persones, sobre un total de més de dos centes persones afiliades de totes les nostres comarques.

Es va aprovar per majoria el balanç de gestió de la comissio intercomarcal, presentat per l’Argemir Gonzalez, coordinador sortint.

L’assemblea per majoria, no va acceptar incloure un punt a l´ordre del dia per informar i debatre de les primaries convocades per IU a totes les persones afiliades d´IU i d´EUiA, per l’elecció de la persona candidata a la presidència del govern, entre Gaspar Llamazares, candidat de la continuitat actual i Marga Sanz, candidata per un canvi més a l´esquerra i de radicalitat democràtica.
Al no ser possible de fer el debat politic separadament, en el balanç de gestió es varen plantejar qüestions com :

* la pèrdua de més de 80.000 vots a Catalunya per part de coalicio ICV-EUiA-EPM en les darreres eleccions municipals, precisament als cinturons rojos i barris obrers i la manca de debat d´aquesta qüestió a EUiA i a la coalició.

* El retrocès electoral segons el baròmetre de tardor del Centre d´Estudis d´Opinió (CEO) de la Generalitat, que rebaixa de 5’3 (Juliol 2007) a 4’2 (Octubre 2007) les espectatives de vot de la nostra coalició a les properes eleccions generals.

* Les insuficients critiques al tripartit català, i la manca de movilitazció social per exigir politiques socials i laborals més progressistes.

* A tall d´exemple: l´oblit del TGV, quan hi haviem manifestat la nostra oposició com a coalició abans d’entrar al primer tripartit, el tunel de Bracons, les actuacions del mossos, el cas Núria Portules, el relleu de Salvador Milà com a conseller d’ habitatge i de medi ambient, fent concessions a les exigències de la patronal i de la dreta politica. El recent article de Joan Coscubiela, secretari general de CC.OO. de Catalunya, que titula al tripartit "Un gobierno de izquierda con politicas de derecha", en el que explica que "el mismo gobierno catalán que presenta esta propuesta fiscal (reducción de ingresos propios por reforma del impuesto de sucesiones, que beneficiaran a los poderosos) pretenda que el indicador de suficiencia de rentas (una especie de salario minimo para los pensionistas de catalunya) suba solo el 2% , alegando dificultades presupuestarias".

* O la barbaritat, perquè és tota una declaració de la poca voluntat politica de defensar els drets dels treballadors afectats per decisions empresarials, como és haver concedit la Creu de Sant Jordi de la Generalitat al president de SEAT, desprès de l’acomiadament de 600 treballadors-es fixos-es de plantilla.

Davant d’aquesta situació, ningú planteja que la solució sigui trencar el tripartit, sino seguir l’exemple dels companys italians, que varen concentrar a Roma més d’un mil·lió de persones, no per demanar la caiguda del govern progressista, sino per exigir-li politiques socials i laborals progressites. I entre els convocants d’aquesta manifestació i eren partits que participen i recolzen al govern italià, moviments socials, sindicalistes d´esquerres, i tota una esquerra social i politica descontenta amb la situació actual.

També es va incidir en la situació espanyola, amb un govern que en politiques econòmiques ha passat de "dèficit cero" neolliberal del govern del PP al "superavit" dels pressupostos de l’estat del ministre Solbes del govern del PSOE. Lamentablement aquests presupostos han estat avalats per IU durant tres anys consecutius, en una situació en la que es mantenen els problemes socials de manca de recursos públics per educació, sanitat, i ara en la nova llei de dependència que consagra un dret universal, però que com que no hi ha recursos no es podrà donar assitència a totes les persones que ho necessitarien.

O les votacions de IU al grup parlamentari, saltant-se les decisions del "Consejo Político federal" de IU, en temes tan sensibles com la Llei d’educació, que permet la segregació educativa des de la Primària fins la Universitat, o la llei de defensa que accepta les bases militars extranjeres estan com estem en temps de guerra, siguent España un pont possible cap a les agresions a l’Orient Mitjà.

Aquestes, entre d´altres, són les reflexions critiques que havien portat a la possibilitat de presentació d’una candidatura alternativa també a comarques gironines, amb sintonia amb Marga Sanz, l’alternativa a IU de Gaspar Llamazares i Ramon Franquesa, l’alternativa a EUiA de JJ Nuet per la cirscunscripció de Barcelona a les properes eleccions generals.
L’assemblea va estar caracteritzada per una voluntat de no fer debat politic i d’una falta reiterada al cumpliment dels estatuts de EUiA.

Tant al presentar-se la proposta d’elecció del nou coordinador, com a l’elecció del candidat de EUiA a les properes eleccions generals, no es varen seguir les normes estatutàries.

Aquesta vulneració estatutària és encara més greu tenint en compte que a l’assemblea hi eren presents el Secretari d´organització i el Coordinador general d’ EUiA de Catalunya, que varen avalar aquests incumpliments.

Els articles 10 i 11, defineineixen la composició i competències de les comissions intercomarcals i la forma d’elecció del coordinador, que no es fa directament per part de l’assemblea, sino pels membres de la comissio.

En comptes d’això, es va procedir a fer la votació directament al plenari, el que va provocar la retirada de la candidatura d´Albert Miralles Güell i la votació en solitari d’ Argemir Gonzalez. Més de trenta persones acreditades a l’assemblea es varen negar a participar en el que consideraven un clar incumpliment estatutari. Argemir Gonzalez va recullir 57 vots a favor de la seva candidatura sobre un total de 92 credencials retirades.
Per l’elecció de la persona candidata a les eleccions generals, també es produir un clar incumpliment dels estatuts. L´article 69 diu que "En el cas de haver-hi més d’un/a candidat/ta al primer lloc de les llistes i en el cas d´haver-hi més d´una candidatura electoral es faran primàries, ..".També en aquest cas es va procedir a la votació directament per part de l’assemblea, obviant el mandat estatutari, el que va provocar també la retirada d´Albert Miralles Güell i la presentació en solitari d’Argemir Gonzalez, que va recullir 52 vots. Aquesta decisió de votar a l’assemblea va provocar que més de trenta persones acreditades es neguessin a perticipar a la votació, per entendre que s’estaven vulnerant els estatuts i perque es deixaven sense dret a participar i decidir a la majoria de les persones afiliades a EUiA de les comarques gironines, per diverses cirscunstancies no presents a la reunió.

És de senyalar que en d’altres primàries celebrades anteriorment a EUiA, es varen fer les primàries convocant cada assemblea local a les persones afiliades, afavorint la participació activa de l’afiliació.

En una carta enviada a totes les persones afiliades, el Coordinador Nacional de EUiA, Jordi Miralles, diu: " Les primâries no són una novetat a EUiA -- ho hem fet en diverses ocasions – pero si a IU. Amb aquesta consulta, IU- Federal avança en la democràcia interna ni es fa realitat (i per primer cop) el principi de que cada home i cada dona d´IU i d´EUiA decidirem en la designació del candidat/a a la presidència del Govern", en relació a les primàries entre Gaspar Llamazares i Marga Sanz.

Perquè cada persona afiliada d’ EUiA de comarques gironines no ha de tenir el mateix dret??

Albert Miralles Güell i altres companys varem manifestar que recurrirem a totes les instancies legals per garantir el ple respecte als estatuts aprovats a la 4ª Assemblea Nacional d’ EUiA, que són la nostra llei interna, que regula la democràcia interna de la nostra organització.
Nomès defensant i exercint la radicalitat democràtica dins la nostra organitzacio serem creibles quan la demanem i exigin a la societat i a les institucions.

Estatuts EUiA - http://www.euia.cat/docs/estatuts.pdf



Albert Miralles Güell, Coordinador de l’Assemblea local d´EUiA de Sils.

Regidor a Sils per la coalicio ICV – EUiA – EPM.

Video roda de premsa a Barcelona

Roda de premsa 1 - Marga Sanz

Carta de Marga Sanz a la militància d'IU

Estimadas compañeras, estimados compañeros:

En nuestro país es necesaria una alternativa de izquierdas, capaz de impulsar un nuevo proyecto de Estado, de gobierno y de sociedad puestos al servicio de la mayoría social. Capaz de enfrentarse a la derecha y también de ofrecer, con perfil propio, una alternativa en el terreno político, económico, social y cultural: “construir la alternativa y regenerar la política”, como decía Julio Anguita.

Es necesario el cambio en Izquierda Unida. Entre todas y todos hemos de transformar esta organización para que recupere su fuerza social y electoral. Creemos necesario que Izquierda Unida se presente como una alternativa de izquierdas a la crisis social y ecológica actual. Y que esta alternativa se base en una apuesta radical por la participación de nuestra militancia que genere confianza en la organización.

Hemos de luchar por un modelo anti-capitalista que se enfrente al actual sistema que se basa en la explotación del trabajo y la naturaleza. Haciendo nuestras las palabras de Rosanna Rosanda, “la izquierda o es anti-capitalista o no es izquierda”. Una IU que luche por la democracia participativa, por abrir el poder a la participación directa en el ámbito de lo económico, lo político y lo cultural. Democratizar el Estado significa una apuesta radical por la República Federal. Una federalidad basada en la solidaridad y la libre adhesión de los pueblos. Un programa que apueste por la igualdad de género, dentro y fuera de la organización. Para esto debemos incorporar la igualdad de la mujer en todas nuestras propuestas política, pues todos los problemas sociales tienen un componente de género.

Esta propuesta política necesita de nuestra gente y su protagonismo, de la cohesión de nuestra organización, para recuperar y aumentar nuestra influencia social. No hay atajaos: la recuperación social y electoral de Izquierda Unida sólo vendrá como resultado de la recuperación organizativa. Es imprescindible aumentar la participación de la militancia, potenciar los mecanismos de control democráticos y los órganos de dirección, aplicar la democracia participativa dentro de nuestra organización. Izquierda Unida
ha resistido al bipartidismo gracias a una militancia de oro: los militantes de base, los cargos municipales y autonómicos, los militantes que trabajan en los movimientos sociales y en el movimiento obrero.

Esta es una candidatura desde Izquierda Unida y para Izquierda Unida, colectiva y plural, que pretende superar, desde el debate y el consenso, la actual división de IU; y por eso ha recibido apoyos plurales de destacados militantes de distintas procedencias: militantes independientes, miembros de Espacio Alternativo, ecologistas de izquierdas, feministas, comunistas del PCE, y fuera de él, y de la UJCE. Una candidatura que apuesta por la unidad y por la necesidad de Izquierda Unida, frente a los que pretenden diluirnos en otras opciones electorales, de los que en definitiva han renunciado a una opción política
que defienda la transformación social.

“La esperanza vence al miedo”: Los y las militantes de Izquierda Unida, nunca han temido al cambio necesario para construir una fuerza política capaz de afrontar los retos y las dificultades que nos impone el sistema.

Por todo esto, desde la lealtad a Izquierda Unida y el respeto a la otra candidatura, solicitamos vuestro voto por el cambio en IU, por la recuperación de su fuerza social y electoral, por la recuperación de su perfil propio, su programa alternativo y por una apuesta completa por la participación y movilización de nuestra militancia, nuestro único activo político y social.

Un saludo afectuoso,

Marga Sanz

El candidat alternatiu d´EUiA carrega contra la democràcia interna del partit

El candidat d'EUIA a encapçalar la llista per Barcelona a les eleccions generals, Ramon Franquesa, oposat a la proposta oficial del partit, ha denunciat que "les regles del joc democràtic estan en qüestió" en el si d'EUIA.

EFE
Franquesa, adscrit a la candidatura de Marga Sanz, que encapçala la llista alternativa a l'oficial del coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, ha lamentat avui els errors en el cens i la dificultat per informar a la militància de la presentació de la candidatura de Sanz, que es durà a terme com un "acte clandestí".

Marga Sanz ha arribat avui a Barcelona per recollir suports per a "rellançar" Izquierda Unida i "recuperar l'autoritat política, moral i cultural" de la formació, i ha presentat als seus candidats per Barcelona i per Girona, Ramon Franquesa i Albert Miralles, respectivament.

Els candidats alternatius a Barcelona i Girona han denunciat que encara no s'ha establert el procediment perquè els militants puguin participar a les eleccions primàries.

Franquesa ha reprotxat a l'actual direcció d'EUIA -el referent català d'IU- la falta de debat en el si del partit i que només es parli sobre càrrecs.

El candidat alternatiu per Barcelona, que ha rebutjat que plantegin la sortida d'EUIA del govern tripartit de la Generalitat, sí que ha denunciat la submissió d'aquest executiu als interessos de les empreses i, en aquest sentit, ha posat com a exemple el traçat del túnel de l'AVE pel centre de la ciutat.

Marga Sanz, que compta amb el suport de l'excoordinador general d'IU Julio Anguita, ha explicat que la seva candidatura s'entén amb vista a la pròxima assemblea que Izquierda Unida celebrarà després de les eleccions generals del mes de març que ve.

Precisament, la candidata alternativa ha lamentat el sistema d'elecció del candidat per a les generals que ha previst l'actual direcció d'IU, ja que no permet debatre el programa abans de procedir a la votació del candidat, que es farà per un sistema de correu ordinari.

Sanz ha assegurat que la seva proposta reuneix el "fil vermell" de l'esquerra tradicional, i l'"aposta republicana" dels nous valors de l'esquerra, com l'ecologisme i el feminisme.

Marga Sanz ha denunciat una crisi del model d'Estat sorgit de la Transició i ha apostat per un model d'Estat federal, basat en la llibertat i la solidaritat entre els pobles, i per una aposta cap al socialisme que permeti a IU "tornar a ocupar l'espai polític que li correspon contra el capitalisme".

Al seu torn, Sanz ha reivindicat que els càrrecs públics d'IU estiguin sempre al servei del programa que han defensat a les eleccions i ha criticat el suport que Izquierda Unida ha ofert al Govern en les lleis sobre defensa, educació, memòria històrica i en els pressupostos del curs passat.

La candidatura alternativa a l'oficial de Gaspar Llamazares liderada per Marga Sanz compta amb un manifest de suport que ja han signat fins ara cinquanta persones, entre les quals destaquen els intel·lectuals Francisco Fernández Buey i Jaume Botey, els activistes Miquel Riera i Rosa Canadell, i l'actor Alfred Luccheti, entre d'altres.

Roda de premsa i acte a Barcelona

Marga Sanz creu que IU ha de "revitalitzar-se" per "recuperar l'autoritat política i moral"

BARCELONA, 24 d'octubre (EUROPA PRESS)

La candidata a les primàries d'IU Marga Sanz, que es disputa el lideratge de la formació amb l'actual coordinador general, Gaspar Llamazares, considera que IU ha de "revitalitzar-se" per "recuperar l'autoritat política i moral", a més del "perfil i espai propis".

Marga Sanz -que ha dit que com a valenciana, Catalunya és també la seu "terra culturalment"-, amb el suport de 85 firmes del consell general d'IU, ha reivindicat la necessitat que IU "recuperi el seu espai" fonamentat en "posicions que defineixin un perfil clarament alternatiu".

Entén que amb les eleccions generals "conclourà un cicle polític" a IU. El balanç dels últims anys i, concretament, l'última legislatura "no és del tot positiu" perquè creu que la direcció d'IU "no ha seguit" els mandats de les bases.

Creu que "el retrocés institucional" de la IU dirigida per Llamazares "no respon a la necessitat de l'esquerra per modificar l'estat de les coses". Ha manifestat la seva intenció d'apostar per una "esquerra alternativa amb perfil".

En aquest sentit, en roda de premsa, ha criticat la llei de la memòria històrica, que al seu criteri, és "insuficient" i no es pot aprovar sense l'anul·lació de processos judicials franquistes.

Sanz ha considerat "en crisi" el model d'Estat sorgit de la transició i defensarà el dret dels "pobles" de l'Estat "a decidir el seu propi futur" a partir d'un model federal i una "aposta per la democràcia radical".

Ha dit que si "els diferents pobles" de l'Estat no tenen "capacitat de decidir sobre les seves fórmules d'autogovern" la "qüestió nacional sempre serà un problema".

Per a l'aspirant a candidata a la presidència del Govern, "el debat polític" en el si d'IU "ha de sobreposar-se al debat sobre les persones" que configurin les candidatures, ha indicat, cosa que, segons la seva opinió, "l'actual direcció no ha fet".

FALSOS SUPORTS A LLAMAZARES.

Sanz, Franquesa i Miralles han denunciat que en una carta de suport a la candidatura de Gaspar Llamazares figuren noms i firmes de crítics amb el coordinador general, entre ells el Mateix Albert Miralles, "entre d'altres".

Per la seva banda, Ramon Franquesa -que ha denunciat el "silenci" per part de la direcció IU de la candidatura de Sanz-, ha alertat que la "falta de perfil" i "autonomia" dels actuals dirigents de la seva formació -als quals ha acusat de prioritzar la seva presència al Govern "a qualsevol preu"- i "no saber-se desmarcar" és el que pot "donar el govern a la dreta".

Ha exigit una posició "més crítica" dels seus socis de coalició d'ICV al Govern de la Generalitat, als quals han acusat de fer "xantatge" per haver condicionat la possibilitat de renovar l'acord amb IU a qui sigui el candidat.

"No es tracta de tombar el tripartit", ha indicat, però sí d'exercir "més autonomia" en temes com el túnel de Bracons, la MAT o el tancament d'empreses, conseqüència de la "submissió" del tripartit "als interessos de les grans empreses".

Ha assegurat que el "malestar" en el si d'EUiA ha provocat que els crítics parlin de "crisi interna" perquè la formació "ha deixat de recollir les problemàtiques" dels ciutadans i els debats interns.

L'aspirant a candidat de EUiA per Girona, Albert Miralles, ha criticat que el procés de primàries per escollir el candidat d'IU a les generals es realitzi durant el pont de l'1 de novembre i que, a nivell territorial "encara no se sap com s'han d'elegir els candidats".

Marga Sanz, que té el suport de l'excoordinador general d'IU, ha assegurat que, "al marge del resultat" del procés de primàries" té intenció de "seguir apostant per IU" i contribuir que el partit "recuperi el prestigi". Ha lamentat que "el que està passant a IU no és generalitzat a Europa" on l'"esquerra alternativa" té un valor "emergent".

Uns seixanta intel·lectuals, sindicalistes, actors i personalitats d'EUiA i IU destacades han signat el manifest de suport a la candidatura de Marga Sanz. Entre ells figuren Miquel Riera, Jaume Botey, Diosdado Toledano, Tono, Mònica i Alfred Luchetti, Antoni Querol, Miquel Candel, Albert Escofet, Anna Gabarró, Miquel Gervilla o Lluís Torrents, entre d'altres

Manifest de suport social

NECESSITEM UNA ESQUERRA ANTAGÒNICA AL SISTEMA

La creixent distància entre IU i EUiA i els segments socials més crítics amb el sistema està portant a una greu reducció de la participació electoral, que és la fase prèvia al retorn de l’hegemonia de la dreta més conservadora. Aquest distanciament està provocat per la frustració que tenen els ciutadans quan observen que els temes fonamentals que els afecten queden fora del debat polític i ningú es capaç de proposar-hi alternatives.

Tant IU com EUiA en la seva constitució pretenien bastir un projecte que representés una real ruptura amb la tendència general dels partits d’esquerra europeus, d’una banda, a assumir progressivament els valors socials propis del sistema capitalista i, d’altra banda, a mantenir una relació dirigista amb la seva base social. Molt poc d’aquesta dinàmica inicial podem trobar avui dia ni a IU ni a EUiA, al menys a la política que emana de les seves respectives instàncies superiors. Hem de reconèixer amb consternació que aquella esquerra que es volia transformadora del sistema social imperant només ha aconseguit transformar-se ella mateixa en una organització política més dins del sistema capitalista, perfectament compatible amb ell.

Avui, en un món on l’hegemonia del paradigma neoliberal està arrabassant cada dia espais de poder econòmic i social a la immensa majoria de les persones, és necessari més que mai que IU i EUiA es reconstrueixin com alternativa social, política y cultural, impulsant el conflicte social i l’organització dels ciutadans i ciutadanes a l’entorn d’una aliança violeta, verda i roja, dins d’una estratègia que es plantegi fins a les darreres conseqüències la socialització del poder, la riquesa, el treball i els temps de la vida.
Un espai alternatiu que reivindiqui sense embuts els principis republicans; que situï com a eix d’identitat la defensa dels treballadors des de l’àmbit salarial fins al del poder de decisió a l’empresa; que sigui clarament antiimperialista i pacifista; que avoqui obertament per treballar per la construcció de un nou socialisme del segle XXI que ha de ser sostenible, democràtic, solidari i defensor de la igualtat de les persones.

Però, lamentablement, aquesta no és la via que estan desenvolupant IU i EUiA, especialment en els seus nivells de representació institucional. I com passa sempre que es vol dur a terme una política en contradicció amb el programa inicialment adoptat, s’ha acabat frustrant la relació oberta amb la base social i una democràcia interna realment participativa.

Des de fa temps es considera que el debat sobre Pressupostos o sobre les lleis que aprova el Parlament és assumpte privat dels diputats, que prescindeixen de tota consulta, ja no dels seus electors, sinó de la seva pròpia organització. Tot això condueix a una creixent paràlisis i desmobilització.

A Catalunya la situació és encara més greu que a l’Estat en la mesura que es participa en un govern que, si bé a desplaçat la dreta, és responsable de politiques molt allunyades dels interessos dels ciutadans: des de les privatitzacions a la sanitat i l’educació fins a les agressions a l’entorn natural i a les llibertats dels propis ciutadans, cada cop més controlats. El problema és que, en la mesura que es participa en el govern directament, es perd la capacitat de pressionar des de la base social i p,el contrari, es fa girar EUiA com una organització que eviti la resistència social a aquestes mesures: just el contrari de l’objectiu pel què es va constituir.

Cal saber estar pressionant des de fora del govern amb els moviments socials si aquest no accepta un programa realment transformador. Creure que per ocupar minsos espais de poder es pot avançar vers una societat més progressista és confondre la millora de l’estatut d’alguns representants amb la dura realitat que pateixen la majoria de les persones. A més, la frustració que genera entre un ampli sector de la ciutadania que pensa que la seva voluntat ha estat escamotejada, empeny vers l’abstenció, que és precisament el que dona en aquest país el poder a la dreta.

Cal invertir dràsticament aquesta tendència. Cal que l'esquerra, com diu Marga Sanz en la presentació de la seva candidatura a la Presidència del Govern per Izquierda Unida, sigui anti-capitalista per no deixar de ser esquerra. I ser anti-capitalista vol dir ser radicalment demòcrata. Perquè el capitalisme, per bé que a l'Occident es presenti com el campió de la democràcia, és en realitat el seu enterrador més eficaç, en substituir la voluntat popular per la voluntat d'uns quants grups econòmics multinacionals dedicats íntegrament a l'acumulació en les seves mans de la riquesa generada entre tots.

Amb aquest esperit és que volem saludar la presentació de candidatures alternatives en el si d’IU i EUiA, que haurien de estimular l’obertura de un profund debat que permeti expressar el malestar de la seva base social organitzada, que ha vist com els congressos estatutaris es retardaven per perpetuar els dirigents actuals i evitar les discussions programàtiques en aquest moment de crisi.

Estem convençuts que un debat ubicat en aquests paràmetres ultrapassa les fronteres d’unes organitzacions que lamentablement han vist la pèrdua de centenars de persones, decebudes o expulsades; perquè l’articulació de un espai alternatiu, obertament oposat a la lògica avui hegemònica, és una necessitat per als que són agredits directament pel sistema (en el seu lloc de treball o en la seva hipoteca) i d’aquells i aquelles que en la seva experiència vital han arribat a concloure que un altre món és possible i necessari.

És per això que persones de dins i fora d’IU i EUiA volem expressar el nostre suport a les candidatures alternatives de Marga Sanz (dona candidata a Presidència de Govern) i de Ramon Franquesa (Barcelona) i Albert Miralles (Girona) a les primàries per a les properes eleccions generals.

* * *
Llista de primers signants del manifest

1.-PACO FERNANDEZ BUEY
(Catedràtic de Filosofia moral i política de la Universitat Pompeu Fabra).
2.-XAVIER CRESPAN
(Inspector de Treball)
3.-ROSA CAÑADELL
(Activista política)
4.-MIQUEL RIERA
(Editor d’El Viejo Topo)
5.-DIOSDADO TOLEDANO
(Membre de la Presidència d’IU i de la CN d’EUiA)
6.-PERE SERRAD.
(Fundador d’EUiA)
7.-JAUME BOTEY.
(Professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ex President
d’EUiA.)
8.-CARMEN MURIAS
(Activista del moviment feminista)
9.-LLUIS RABELL.
(Consell Nacional d’EUiA.)
10.-TONO LUCHETTI
(Ex Coordinador d’EUiA. Exdiputat Parlament de Catalunya)
11.-MARIANO ARAGON
(Responsable Associació Catalana d’Investigacions Marxistes ACIM)
12.-HIGINIO POLO.
(Escriptor)
13.-MIGUEL CANDEL
(Professor titular de Filosofia a la Universitat de Barcelona UB)
14.-NEUS MOLINA
(Presidenta Comitè d’Empresa Hospital San Rafael.)
15.-MiGUEL ANGEL DOMINGUEZ.
(Secretari General de la Federació de Catalunya d’Alimentació i Agropecuària de Comissions
Obreres de Catalunya CCOO.)
16.-CRISTINA SIMÓ
(Membre del Consejo Politico Federal d’IU i del Consell Nacional d’ EUiA. Activista del
moviment feminista)
17.-MÒNICA LUCHETTI
(Actriu)
18.-SALVADOR JOVE.
(Ex-eurodiputat. Membre del Consejo Político Federal de IU.)
19.-ALBERT ESCOFET SÀNCHEZ.
(Consell Nacional d EUiA. Membre de la Presidència i del Consejo Político Federal de IU.
Secretari General del PSUC Viu)
20.-JOSÉ ANTONIO GONZÁLEZ
(Advocat laboralista)
21.-ANNA GABARRÓ
(Activista EUiA de Gavá)
22.-PEDRO JIMÉNEZ
(Sindicalista de SEAT)
23.-JORGE CORTEGANA
(Membre de la Asamblea de despedidos/as de SEAT)
24.-JAVIER GALLEGO
(Treballador de SEAT)
25.-MIQUEL DIDAC PIÑERO
(Coordinador de L’Escala de EUiA, Cofundador d’Els Verds)
26.-ANTONIO GIL
(Activista del Memorial Democràtic de SEAT)
27.-PAU GOMIS
(Activista moviments socials de Tarragona)
28.-ALFRED LUCHETTI
(Actor)
29.-LLUÍS ORRI RIBA
(Advocat)
30.-ANTONI QUEROL
(Sindicalista)
31.-FRANCINA ALOY FERRÉS
(Presidenta de l’associació CATORZEDABRIL)
32.-ELENA LORENTE PEREZ
(Periodista i escriptora)
33.-MARIA ROSA ALOY FERRÉS (Actriu)
34.-JOSE MARIA BLANCO
(Secretari d'Organització de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
35.-ANA SANCHEZ
(Secretaria General del Sindicat Agroalimentari de CCOO del Vallès Occidental.)
36.-JUAN CAPILLA OLMO
(Secretari General de la secció sindical de CCOO d'IVECO de Barcelona.)
37.-MIGUEL GERVILLA
(Membre del Secretariat de la Federació de Sanitat de CCOO.)
38.-JOSEP ISMAEL CLIMENT
(Responsable de PYMES en el Sindicat Agroalimentari de CCOO del Barcelonès.)
39.-TERESA VIDAL
(Presidenta del Comitè d'empresa de PASTAS GALLO i Responsable de la secretaria de la Dona de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
40.-MIGUEL AGUNDEZ (Secretari General del Sindicat Agroalimentari de CCOO de Girona.)
41.-PEDRO IZQUIERDO (Secretari General de la Secció Sindical Estatal de CCOO de PANRICO.)
42.- LLUÍS TORRENTS I DÍAZ
(Tècnic de l'Àrea externa de la UGT Catalunya )
43.-ANTONIO DOMINGUEZ
(Membre del Comité Empresa de FREIXENET.)
44.-XAVIER OLIVE
(Responsable d'Acció Sindical de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
45.-ISAAC MATA
(Delegat sindical de CCOO de SEAT)
46.-JUAN MOREJON
(Secretari General de la Secció Sindical estatal de CCOO de NESTLÉ.)
47.-SERGIO LOZANO
(Comitè empresa de FREIXENET)
48.-ALBERTO HERBERA
(Membre EUiA de SEAT)
49.-GINÉS SALMERÓN
(President Comitè empresa de PANRICO)
50.-EDUARDO CORTEZ
(Aturat)
51.-NEUS VILANOVA
(Responsable d’assessorament del sindicat de FITEQA de CCOO al Vallés Oriental)

Una alternativa d'esquerres, per una democràcia radical

Ramon Franquesa, candidat a les primàries a la província de Barcelona
Albert Miralles, candidat a les primàries a la província de Girona

Fa vint anys, just desprès del referèndum que va consagrar la permanència d'Espanya a l'OTAN, diverses corrents de l’esquerra alternativa, que entenia les conseqüències del transit del PSOE vers el neoliberalisme tindrien per la ciutadania, pel que feia a la preservació dels seus drets, inclòs en primer lloc el dret a la Pau, varem iniciar un procés de reagrupament de tota l’esquerra transformadora per tal de fer front tant a l'enfortiment creixent de la dreta postfranquista com a la deriva, cada cop més acusada, del Partit Socialista cap al liberalisme econòmic i la submissió a l'imperialisme. D’aquesta iniciativa va sorgir Izquierda Unida, i a Catalunya, deu anys més tard, Esquerra Unida i Alternativa, una vegada el projecte d'Iniciativa per Catalunya va anar difuminant el seu perfil alternatiu i derivant vers un clàssic partit de quadres institucionals.

En la constitució d’EUiA és va voler bastir un projecte que representés una real ruptura amb la tendència general dels partits d’esquerra europeus, d’una banda, a assumir progressivament els valors socials propis del sistema capitalista i, d’altra banda, a mantenir una relació dirigista amb la seva base social. Per això varem voler instaurar un model d’organització pluralista i participatiu, en el qual els aparells estables rebessin l’empenta dinamitzadora dels moviments socials, convençuts com estàvem, d’altra banda, que al sí dels moviments és on acostumen a sorgir les resistències i forces alternatives al sistema social dominant.

Molt poc d’aquesta dinàmica inicial podem trobar avui dia ni a IU ni a EUiA, al menys a la política que emana de les seves respectives instàncies superiors. Hem de reconèixer amb consternació que aquella esquerra que es volia transformadora del sistema social imperant només ha aconseguit transformar-se ella mateixa en una organització política més dins del sistema capitalista, perfectament compatible amb ell.

En efecte, de les dues potes del projecte, voluntat de superació del capitalisme i nova relació, no dirigista, amb la base social potencialment interessada en aquesta superació, podríem dir que primer ens varem quedar coixos de la primera, no tant en els textos programàtics com en l’actuació política quotidiana. Un recent exemple flagrant d’això el podem trobar en la votació sobre la LOE del nostre grup parlamentari, en violació oberta d’un acord del Consell Polític Federal d’IU.

I com passa sempre que es vol dur a terme una política en contradicció amb el programa inicialment adoptat, s’ha acabat tallant també la segona pota: la relació oberta amb la base social i una democràcia interna realment participativa. Des de fa temps es considera que el debat sobre Pressupostos o sobre les lleis que aprova el Parlament és assumpte privat dels diputats que prescindeixen de tota consulta ja no dels seus electors, sinó de la seva pròpia organització. Exemple escandalós d’això darrer el tenim en els mètodes grollers amb els quals es vol assegurar, aquests mateixos dies, la perpetuació en les institucions, via eleccions generals al Parlament de l’Estat, dels actuals dirigents, tant d’IU com d’EUiA, saltant-se el Congres reglamentari de IU que tocava a la fi d’aquest any, escamotejant el debat a les bases, plantejant un plebiscit que pretén guanyar la direcció recolzant-se amb els mitjans de comunicació del sistema, sense programes que permetin jutjar les diferents candidatures, sense cap de les garanties pròpies de la democràcia participativa que suposadament es pretén impulsar en el conjunt del sistema polític i de la societat.

A Catalunya la situació es si cap més greu que a l’Estat en la mesura que es participa en un govern que, si bé ha desplaçat la dreta, és responsable de politiques molt allunyades dels interessos dels ciutadans. Podem trobar molts exemples, des de la privatització de l‘Institut Català de la Salut a benefici de les grans multinacionals sanitàries, a la decisió de fer passar l’AVE pel centre de Barcelona a benefici de les grans constructores que veuen multiplicar els costos de l’obra pública encarregada i pagada pels ciutadans respecte l’alternativa del litoral, mentre que els treballadors expulsats per l’especulació immobiliària del centre de la ciutat tenen que patir des de fa mesos l’efecte sobre Rodalies d’aquesta opció; l’acceptació del Túnel de Bracons, del traçat de la línia d’alta tensió (MAT) per al transport d’electricitat entre Algèria i França; el desastre de la privatització de les elèctriques, que s’ha saldat amb la apagada del darrer estiu, o la privatització de la telefonia, que està generant abusos milionaris reconeguts fins i tot per la Comissió Europea, la autorització de expedients que han suposat acomiadaments, tancaments i deslocalitzacions de empreses, el participar en la repressió dels moviments socials i en particular dels treballadors amb conflictes en les seves empreses, etc. El problema és que, en la mesura que es participa en el govern directament, es perd la capacitat de pressionar des de la base social i es fa girar EUiA com una organització que eviti la resistència social a aquestes mesures: just el contrari de l’objectiu pel què varem constituir-la.
Per a nosaltres cal un altre enfocament. No es tracta de permetre el retorn de la dreta: mai això serà possible per la nostra abstenció al Parlament; però es tracta de saber mantenir l’autonomia, de saber estar pressionant des de fora del govern amb els moviments socials si aquest no accepta un programa realment transformador.

El creure que, per ocupar minsos espais de poder, la societat catalana avança vers una societat més progressista es autoenganyar-se. A més, la frustració que genera entre un ampli sector de la ciutadania, que pensa que la seva voluntat ha estat escamotejada, empeny vers l’abstenció, que és precisament el que dóna en aquest país el poder a la dreta.
Cal invertir dràsticament aquesta tendència. Cal que l’esquerra, com diu Marga Sanz en la presentació de la seva candidatura a la Presidència del Govern per Izquierda Unida, sigui anti-capitalista per no deixar de ser esquerra. I ser anti-capitalista vol dir ser radicalment demòcrata. Perquè el capitalisme, per bé que a l'Occident es presenti com el campió de la democràcia, és en realitat el seu enterrador més eficaç, en substituir la voluntat popular per la voluntat d'uns quants grups econòmics multinacionals dedicats íntegrament a l’acumulació en les seves mans de la riquesa generada entre tots.

Democràcia radical que ha de manifestar-se amb la mateixa força cap en fora de les organitzacions d'esquerres que cap en dins, deixant de considerar els mètodes democràtics com un mer instrument prescindible quan no convé a qui en un moment donat ostenta la representació del col·lectiu.

Amb aquest esperit, solidàriament amb la candidatura a Presidenta de Govern que ha presentat a IU Marga Sanz, ens presentem a les primàries de EUiA per Barcelona i Girona, pretenent obrir un debat dins i fora d’EUiA sobre com hem d’articular l’activitat política l’esquerra alternativa i com els representants institucionals han de relacionar-se amb les organitzacions i amb la societat per mobilitzar i aconseguir la massa crítica suficient per a influir de manera determinant en les politiques que el sistema aplica.

Acte de presentació a Barcelona

Dimecres 24 a les 19 hores, al CC Fort Pienc de Barcelona, es farà la presentació de la Marga Sanz, candidata a les primàries d'Izquierda Unida, i també dels companys Ramon Franquesa i Albert Miralles que també es presenten a les primàries d'EUiA per Barcelona i Girona, respectivament. Us hi esperem!

"Por una alternativa de izquierdas"

Las bases de IU tienen la palabra
Manifiesto de la Candidatura de Marga Sanz

En un contexto internacional dominado por las agresiones imperialistas, la destrucción ecológica global y la crisis de Europa, en nuestro país es absolutamente necesaria una alternativa de izquierdas, capaz de impulsar un nuevo proyecto de Estado, de gobierno y de sociedad puestos al servicio de las mayorías sociales. IU puede y debe ser esa alternativa.

En los momentos actuales constatamos la existencia de situaciones que agudizan esa necesidad:

- El agotamiento de un modelo de crecimiento económico basado sobre la explotación extrema del trabajo, el deterioro de los servicios públicos, las privatizaciones, la destrucción de la naturaleza.
- La crisis del Estado heredado de la transición, que se expresa en la nunca bien resuelta cuestión nacional pero también en la pervivencia de las “zonas grises” de la democracia – autoritarismo, poder judicial sin control democrático, privilegios de la Iglesia Católica, sistema electoral oligárquico e injusto orientado al bipartidismo.
- Un envalentonamiento creciente de la derecha más reaccionaria, que permite prever explosiones futuras de xenofobia y violencia entre los sectores populares.

En esta fase, el objetivo político de Izquierda Unida debería ser construir una fuerza alternativa y republicana al gobierno de Zapatero, desde un análisis y una propuesta programática autónoma, sabiendo que, para influir, hace falta fuerza en la sociedad y convicción política de la militancia y, para exigir, hace falta partir del conflicto social. Levantar una oposición social y política, de izquierdas, que no impide llegar a acuerdos parciales o a coincidencias fuertes en la lucha contra una derecha política, claramente escorada hacia posiciones nacional-católicas.

Si la política es el arte de los matices, debería quedar claro que para una fuerza anticapitalista y con vocación socialista como es IU, lo más importante es hacer avanzar su programa, a la vez que resaltar las relaciones estrechas de los poderes económico-financieros con la política que realmente está haciendo en muchos campos el gobierno de Zapatero. Este es, a nuestro juicio, el rasgo distintivo, el punto diferenciador que debe caracterizar a IU, del cual deben surgir su lucha contra la derecha (económica y política) y su lucha contra las políticas de derechas.

En función de estos objetivos, plenamente enraizados en las culturas y tradiciones de la izquierda, proponemos:

1) Construir la alternativa al neoliberalismo.

El neoliberalismo hay que entenderlo como un proceso histórico de recuperación capitalista e imperialista, cuyo objetivo ha sido hacer retroceder las conquistas históricas de los trabajadores y de los pueblos, mercantilizar el conjunto de las relaciones sociales y la vida en el planeta, convertir la democracia en un simple ritual electoral y bloquear con la globalización cualquier intento de cambio de base del desorden existente.

IU debe (re)construirse como alternativa social, política y cultural al neoliberalismo, impulsando el conflicto social y la organización de los ciudadanos y ciudadanas en torno a una alianza violeta, verde y roja, desde una estrategia que se plantea hasta las últimas consecuencias la socialización del poder, la riqueza, el trabajo y los tiempos de la vida. Aquí y ahora proponemos otro desarrollo, un nuevo desarrollo social y ecológicamente sostenible, que subordine la economía a las necesidades básicas de las personas y que asegure una relación armoniosa con la naturaleza. La superación del actual modelo de acumulación y la apuesta por las energías renovables, asumiendo en ese proceso la urgencia de un giro civilizatorio radical capaz de frenar el cambio climático, entre otras cosas, deben ser el eje de la reestructuración del sistema productivo, propiciando una nueva síntesis entre la vieja tradición del movimiento socialista y la ciencia crítica de nuestro tiempo.

2) Republicanismo con República.

El debate republicano tiene fundamentos reales en la política española. Ha llegado y viene para quedarse. Lo que pone de manifiesto es el agotamiento del modelo de la constitución del 78 y la ruptura del pacto que dio lugar a la llamada transición política. De lo que se trata ahora es de crear las condiciones (no las hubo en 1978) para abrir de verdad un proceso constituyente donde la soberanía de los pueblos y de la ciudadanía decidan libremente.

Nuestra apuesta es clara: una reforma constitucional para llegar a una república federal y democrática, capaz de garantizar los derechos sociales básicos, el predominio de lo público y el derecho de los pueblos a su libre autodeterminación. Una España republicana en una Europa avanzada socialmente y solidaria con los pueblos del sur. Solidaridad que debería empezar con la derogación de la Ley de Extranjería y la renuncia a ejercer el papel de gendarme de una Europa-fortaleza ante cuyas fronteras se estrellan las esperanzas –y muchas veces las vidas- de millares de hombres y mujeres que huyen de la pobreza.

3) La centralidad del mundo del trabajo.

El conflicto capital/trabajo es hoy especialmente acusado y desigual: una clase obrera manual e intelectual muy numerosa, con una división interna (social, cultural y de género) extremadamente aguda y una creciente “invisibilidad social”, enfrentada a un capital globalizado, sin fronteras, de una voracidad ilimitada.

La lucha por la unidad de las clases trabajadoras, por su protagonismo político y su autonomía cultural debe ser un objetivo prioritario de Izquierda Unida. Por ello defendemos: a) medidas urgentes para recuperar los salarios y desarrollar los sistemas de protección social. b) luchar por el pleno empleo y contra la precariedad; c) la reducción de la jornada laboral, recuperando el principio de trabajar menos para trabajar todas y todos, y el pleno ejercicio de los derechos sociales y sindicales. d) valorizar la diferencia de género en el seno de las clases trabajadoras y la apuesta nítida por superar la división sexual del trabajo y un nuevo reparto de los tiempos de la vida; e) la democracia económica como desarrollo de la democracia de los trabajadores que posibilite a estos intervenir en la organización del trabajo y en el control del excedente económico; f) impulsar políticas reales que fomenten la solidaridad de clase entre los inmigrantes y el resto de los trabajadores, combatiendo cualquier forma de xenofobia y propiciando el pleno ejercicio de todos los derechos.

4) Una estrategia preventiva de paz

A estas alturas es claro que hay una relación directa entre la globalización capitalista, la militarización de las relaciones internacionales y la guerra, preventiva o no. También queda claro que este proceso tiene como instrumento privilegiado la OTAN y que las diversas iniciativas que se están tomando van en la dirección de un rearme general. En este contexto han saltado las alarmas y se apunta a un ataque preventivo masivo (un ataque desarmante) contra Irán, realizado por Israel, EEUU y la OTAN.

La situación no admite espera. Urge impulsar una estrategia de paz preventiva que impida la ampliación de las guerras ya existentes en Oriente Medio y proponga una alternativa de paz basada en el desarme, en la reducción de los arsenales militares (nucleares o convencionales), en la eliminación de todas las bases militares, la disolución de la OTAN y la apuesta clara por un nuevo orden económico, social y ecológico internacional. En definitiva, IU debe tomarse el pacifismo muy en serio y activarse frente las guerras actuales y las que se presagian.

5) Contribuir activamente a la construcción de la alternativa a la Europa neoliberal y del Partido de la Izquierda Europea.

Deberían superarse las ambigüedades existentes y optarse por desarrollar un sujeto político europeo capaz de construir social y políticamente una alternativa a la Europa de los mercaderes y del capital. El Partido de la Izquierda Europea (PIE) es hoy una esperanza y el núcleo, apenas embrionario, de una fuerza que emerge con la voluntad de ser referente político de la izquierda en Europa. La actual Unión Europea, sus crisis y sus enormes debilidades exigen de la izquierda de cada uno de los países que la componen dar un salto de cualidad, superar el vacío existente y convertir los problemas de la Unión en problemas que nos afectan directamente y de los cuales dependerá la calidad de nuestras democracias, el desarrollo de los derechos sociales y sindicales de los trabajadores y el gobierno de la economía. Si la clase obrera y los demás movimientos sociales no se implican en la construcción de una Europa alternativa, esta avanzará por la peor vertiente del capitalismo salvaje, degradándose nuestras democracias y acentuándose la crisis de la política.

6) Encontrar las vías hacia un socialismo del siglo XXI.

La ofensiva neoliberal, la crisis de lo que en otros tiempos fueron los movimientos de liberación nacional y el derrumbe del socialismo realmente existente, han tenido como su consecuencia más evidente la desaparición –en el imaginario colectivo y en el programa del movimiento obrero- de la perspectiva de superación de la sociedad capitalista, es decir, lo que históricamente se ha llamado el socialismo.

Hoy, en América Latina y en otras partes del Planeta, al calor de las luchas sociales, del movimiento antiglobalización y de los cambios políticos, retorna de nuevo la alternativa al neoliberalismo como parte de un proceso histórico de superación de la sociedad capitalista.

La tarea no es fácil, pero una fuerza alternativa como es IU debe organizarse en torno a principios fuertes y a esperanzas fundadas en las contradicciones sociales y culturales reales. Lo fundamental es situar la idea de un nuevo socialismo en la agenda política, que sirva de horizonte y engarce con nuestras reivindicaciones programáticas, desde el convencimiento de que para salir de la actual crisis de la izquierda hace falta crear una subjetividad antagonista y que esto hay que organizarlo.

Las tareas inmediatas de Izquierda Unida

Todas estas ideas fuerza deben concretarse en propuestas precisas que se conviertan en el núcleo básico de nuestro programa electoral, elaborado colectivamente y donde las áreas jueguen el papel central que le asignan los estatutos y los principios fundacionales de IU.

Pero no basta con la elaboración colectiva del programa. Hace falta una revitalización de IU en todos los órdenes, que implique activar el trabajo militante, democratizar la organización, restaurar el papel de los órganos e integrar la pluralidad en todos los niveles.

La derrota electoral del 2004 señala un punto de inflexión especialmente grave para IU. Dicho con más claridad: para una parte importante de los hombres y mujeres de izquierdas, IU no fue útil para desalojar del gobierno al Partido Popular en momentos marcados por una protesta política de grandes dimensiones. Se echó al PP, pero al alto precio de hundirse IU. Tal resultado tendría que haber provocado una reflexión de fondo sobre la línea política predominante en nuestro movimiento y las medidas necesarias para rectificar una estrategia que nos llevó al borde de la desaparición.

Tras la derrota del PP había distintas posibilidades, como siempre, y se escogió asociarse al gobierno de Zapatero y conformar, en la práctica, una mayoría parlamentaria con el PSOE. Las consecuencias no han sido positivas.

En primer lugar, se ha diluido nuestro perfil político y hemos aparecido como plegados y subalternos a la estrategia política del gobierno de ZP. Las dificultades para ”vender” las iniciativas propias tenían y tienen que ver -no podía ser de otra forma- con el control de la agenda y de los tiempos por parte del gobierno. Nunca se alcanzó un acuerdo programático explicito, lo que incrementaba la capacidad de maniobra de éste, que estaba en condiciones, en cada momento, de escoger socios para sacar adelante sus iniciativas

Segundo, la parte sustancial de la actividad de IU se ha concentrado en torno a un grupo parlamentario débil y en coalición con IC-V. La paradoja resultante es digna de análisis: una fuerza política de la izquierda alternativa que todo lo fía a un grupo de tres diputados y a su presencia en los medios de comunicación.

Tercero, la conexión con la sociedad ha sido fundamentalmente electoral, de modo que las áreas y las organizaciones de base han languideciendo, sin tener tareas especificas y, lo que es más grave, sin dárseles motivación alguna. La pérdida de la autoestima esta estrechamente unida a la carencia de un proyecto que genere ilusión y al convencimiento de que el trabajo militante sirve para poco. De ahí que se imponga una lógica que “prioriza” la implicación en lo local. Se podría decir que IU existe en gran parte gracias al trabajo de centenares de concejales y concejalas que en condiciones especialmente difíciles se fajan cada día con los problemas reales de las personas y dan prueba de que nuestra organización sigue siendo un instrumento útil y necesario, pero insuficiente para atacar el fondo de dichos problemas.

Todo el bagaje intelectual, moral y organizativo de IU ha ido desdibujándose y hoy nuestro movimiento vive una situación de profunda división en su seno, de desánimo y de pérdida de identidad. Una formación que tenía la vocación de ser una fuerza alternativa y que hacía de la crítica a las formas tradicionales de hacer política un aspecto central de su identidad, es hoy, en muchos sentidos, un partido más, obsesivamente centrado en lo institucional, con importantes déficits democráticos y una pérdida real de trabajo militante voluntario. Un contexto así es propicio a la interiorización, a la dilución, a la pelea interna, a la lucha por un poder institucional cada vez más escaso y a la falsificación del debate en nombre de no se sabe muy bien qué compromisos.

Ante esta situación, la candidatura que presentamos tiene como objetivo recuperar a IU como un proyecto estatal articulado federalmente, construir su identidad político-moral y revitalizar su conexión con la sociedad. Queremos hacerlo con todos y con todas. En IU no sobra nadie, faltan miles de hombres y mujeres que pueden y deben estar con nosotros.

Defendemos una IU movimiento político y social. Una IU plural, plenamente democrática y abierta a la sociedad, con lo que queremos subrayar, en primer lugar, que esa pluralidad ideológica y cultural tiene que basarse en un programa común, de carácter transformador y alternativo, y desde una lógica que tenga en su centro la superación del capitalismo. En segundo lugar, que debemos potenciar una formación política de nuevo tipo, basada en el trabajo voluntario y donde se combinen la lucha institucional con la lucha social: el mero electoralismo no da votos a una formación política de la izquierda alternativa; es el trabajo cotidiano en la sociedad, implicándose en el conflicto social, lo que hace fuerte a una organización como IU. En tercer lugar, la centralidad de las Asambleas de base: sin la participación activa de la militancia, sin su ilusión y su esperanza organizada, una formación como la nuestra no tiene futuro. Por último –aunque no precisamente en importancia-, hay que cambiar las relaciones con los grupos institucionales de modo que estos expresen las elaboraciones y el posicionamiento colectivos de la afiliación que representan. Y en lo que al grupo Federal se refiere, nuestra candidatura se compromete a restituir a los órganos las decisiones sobre la acción institucional, con la participación del conjunto de la afiliación a través de los mecanismos orgánicos ya existentes y mediante nuevos mecanismos que lo posibiliten.

Nada en la historia esta decidido de antemano. El futuro de IU no depende solo de sus dirigentes sino del conjunto de la organización y especialmente de la militancia que desde las asambleas de base tiene que hacer suya esta tarea de reconstrucción. El respaldo a la candidatura de Marga Sanz debe ser un primer paso para quienes aspiramos a una IU auténticamente de izquierdas y verdaderamente unida por los compromisos programáticos, las reglas democráticas y la lealtad a todas y todos los que han luchado y luchan por el socialismo. Las bases de IU tienen la palabra.

Incompliments accessibilitat cens d'EUiA

Transcrivim la nota enviada pels companys Diosdado i Ramon sobre la impossibilitat de consultar els censos a la seu central d'EUiA a Barcelona.

* * *

Nota a: Comisión Electoral "Consulta a la afiliación" de IU e EUiA sobre elección candidat@ a la Presidencia de Gobierno

El día 11 de octubre a las 18:15 horas nos hemos presentado en local de EUiA, los afiliados a IU/EUiA , Ramón Rodríguez con DNI. 36549152J y Diosdado Toledano con DNI. 38039837E para comprobar publicación censo de EUiA y poder consultarlo.

Ante la ausencia del responsable de organización compañero Juanjo, nos ha atendido la compañera administrativa Marga. Una vez solicitada la consulta del censo se nos ha informado que no se encuentra accesible por encontrarse en el ordenador y no haber sido impreso en papel. No estando tampoco accesible el ordenador para su consulta directa.

Puesta en contacto telefónico con el responsable de organización, nos ha comunicado que el próximo lunes día 15 se podrá tener acceso al censo.

Al no cumplirse la exposición pública del censo de EUiA en la fecha de 11 de octubre, entendemos que se ha vulnerado el plazo fijado para la consulta de los censos lo que notificamos a la Comisión Electoral para que se proceda, al menos, a la ampliación de los plazos y retrasar, con tiempo suficiente, el periodo fijado para la consulta.

Barcelona 11 de Octubre 2007

Firman: Ramón Rodríguez y Diosdado Toledano

El Bloc de Marga Sanz

"Por Izquierda Unida" és el lema del bloc de la candidatura de Marga Sanz a les primàries d'IU. Aquesta és la seva adreça: margasanz.blogspot.com.