Manifest de suport social

NECESSITEM UNA ESQUERRA ANTAGÒNICA AL SISTEMA

La creixent distància entre IU i EUiA i els segments socials més crítics amb el sistema està portant a una greu reducció de la participació electoral, que és la fase prèvia al retorn de l’hegemonia de la dreta més conservadora. Aquest distanciament està provocat per la frustració que tenen els ciutadans quan observen que els temes fonamentals que els afecten queden fora del debat polític i ningú es capaç de proposar-hi alternatives.

Tant IU com EUiA en la seva constitució pretenien bastir un projecte que representés una real ruptura amb la tendència general dels partits d’esquerra europeus, d’una banda, a assumir progressivament els valors socials propis del sistema capitalista i, d’altra banda, a mantenir una relació dirigista amb la seva base social. Molt poc d’aquesta dinàmica inicial podem trobar avui dia ni a IU ni a EUiA, al menys a la política que emana de les seves respectives instàncies superiors. Hem de reconèixer amb consternació que aquella esquerra que es volia transformadora del sistema social imperant només ha aconseguit transformar-se ella mateixa en una organització política més dins del sistema capitalista, perfectament compatible amb ell.

Avui, en un món on l’hegemonia del paradigma neoliberal està arrabassant cada dia espais de poder econòmic i social a la immensa majoria de les persones, és necessari més que mai que IU i EUiA es reconstrueixin com alternativa social, política y cultural, impulsant el conflicte social i l’organització dels ciutadans i ciutadanes a l’entorn d’una aliança violeta, verda i roja, dins d’una estratègia que es plantegi fins a les darreres conseqüències la socialització del poder, la riquesa, el treball i els temps de la vida.
Un espai alternatiu que reivindiqui sense embuts els principis republicans; que situï com a eix d’identitat la defensa dels treballadors des de l’àmbit salarial fins al del poder de decisió a l’empresa; que sigui clarament antiimperialista i pacifista; que avoqui obertament per treballar per la construcció de un nou socialisme del segle XXI que ha de ser sostenible, democràtic, solidari i defensor de la igualtat de les persones.

Però, lamentablement, aquesta no és la via que estan desenvolupant IU i EUiA, especialment en els seus nivells de representació institucional. I com passa sempre que es vol dur a terme una política en contradicció amb el programa inicialment adoptat, s’ha acabat frustrant la relació oberta amb la base social i una democràcia interna realment participativa.

Des de fa temps es considera que el debat sobre Pressupostos o sobre les lleis que aprova el Parlament és assumpte privat dels diputats, que prescindeixen de tota consulta, ja no dels seus electors, sinó de la seva pròpia organització. Tot això condueix a una creixent paràlisis i desmobilització.

A Catalunya la situació és encara més greu que a l’Estat en la mesura que es participa en un govern que, si bé a desplaçat la dreta, és responsable de politiques molt allunyades dels interessos dels ciutadans: des de les privatitzacions a la sanitat i l’educació fins a les agressions a l’entorn natural i a les llibertats dels propis ciutadans, cada cop més controlats. El problema és que, en la mesura que es participa en el govern directament, es perd la capacitat de pressionar des de la base social i p,el contrari, es fa girar EUiA com una organització que eviti la resistència social a aquestes mesures: just el contrari de l’objectiu pel què es va constituir.

Cal saber estar pressionant des de fora del govern amb els moviments socials si aquest no accepta un programa realment transformador. Creure que per ocupar minsos espais de poder es pot avançar vers una societat més progressista és confondre la millora de l’estatut d’alguns representants amb la dura realitat que pateixen la majoria de les persones. A més, la frustració que genera entre un ampli sector de la ciutadania que pensa que la seva voluntat ha estat escamotejada, empeny vers l’abstenció, que és precisament el que dona en aquest país el poder a la dreta.

Cal invertir dràsticament aquesta tendència. Cal que l'esquerra, com diu Marga Sanz en la presentació de la seva candidatura a la Presidència del Govern per Izquierda Unida, sigui anti-capitalista per no deixar de ser esquerra. I ser anti-capitalista vol dir ser radicalment demòcrata. Perquè el capitalisme, per bé que a l'Occident es presenti com el campió de la democràcia, és en realitat el seu enterrador més eficaç, en substituir la voluntat popular per la voluntat d'uns quants grups econòmics multinacionals dedicats íntegrament a l'acumulació en les seves mans de la riquesa generada entre tots.

Amb aquest esperit és que volem saludar la presentació de candidatures alternatives en el si d’IU i EUiA, que haurien de estimular l’obertura de un profund debat que permeti expressar el malestar de la seva base social organitzada, que ha vist com els congressos estatutaris es retardaven per perpetuar els dirigents actuals i evitar les discussions programàtiques en aquest moment de crisi.

Estem convençuts que un debat ubicat en aquests paràmetres ultrapassa les fronteres d’unes organitzacions que lamentablement han vist la pèrdua de centenars de persones, decebudes o expulsades; perquè l’articulació de un espai alternatiu, obertament oposat a la lògica avui hegemònica, és una necessitat per als que són agredits directament pel sistema (en el seu lloc de treball o en la seva hipoteca) i d’aquells i aquelles que en la seva experiència vital han arribat a concloure que un altre món és possible i necessari.

És per això que persones de dins i fora d’IU i EUiA volem expressar el nostre suport a les candidatures alternatives de Marga Sanz (dona candidata a Presidència de Govern) i de Ramon Franquesa (Barcelona) i Albert Miralles (Girona) a les primàries per a les properes eleccions generals.

* * *
Llista de primers signants del manifest

1.-PACO FERNANDEZ BUEY
(Catedràtic de Filosofia moral i política de la Universitat Pompeu Fabra).
2.-XAVIER CRESPAN
(Inspector de Treball)
3.-ROSA CAÑADELL
(Activista política)
4.-MIQUEL RIERA
(Editor d’El Viejo Topo)
5.-DIOSDADO TOLEDANO
(Membre de la Presidència d’IU i de la CN d’EUiA)
6.-PERE SERRAD.
(Fundador d’EUiA)
7.-JAUME BOTEY.
(Professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ex President
d’EUiA.)
8.-CARMEN MURIAS
(Activista del moviment feminista)
9.-LLUIS RABELL.
(Consell Nacional d’EUiA.)
10.-TONO LUCHETTI
(Ex Coordinador d’EUiA. Exdiputat Parlament de Catalunya)
11.-MARIANO ARAGON
(Responsable Associació Catalana d’Investigacions Marxistes ACIM)
12.-HIGINIO POLO.
(Escriptor)
13.-MIGUEL CANDEL
(Professor titular de Filosofia a la Universitat de Barcelona UB)
14.-NEUS MOLINA
(Presidenta Comitè d’Empresa Hospital San Rafael.)
15.-MiGUEL ANGEL DOMINGUEZ.
(Secretari General de la Federació de Catalunya d’Alimentació i Agropecuària de Comissions
Obreres de Catalunya CCOO.)
16.-CRISTINA SIMÓ
(Membre del Consejo Politico Federal d’IU i del Consell Nacional d’ EUiA. Activista del
moviment feminista)
17.-MÒNICA LUCHETTI
(Actriu)
18.-SALVADOR JOVE.
(Ex-eurodiputat. Membre del Consejo Político Federal de IU.)
19.-ALBERT ESCOFET SÀNCHEZ.
(Consell Nacional d EUiA. Membre de la Presidència i del Consejo Político Federal de IU.
Secretari General del PSUC Viu)
20.-JOSÉ ANTONIO GONZÁLEZ
(Advocat laboralista)
21.-ANNA GABARRÓ
(Activista EUiA de Gavá)
22.-PEDRO JIMÉNEZ
(Sindicalista de SEAT)
23.-JORGE CORTEGANA
(Membre de la Asamblea de despedidos/as de SEAT)
24.-JAVIER GALLEGO
(Treballador de SEAT)
25.-MIQUEL DIDAC PIÑERO
(Coordinador de L’Escala de EUiA, Cofundador d’Els Verds)
26.-ANTONIO GIL
(Activista del Memorial Democràtic de SEAT)
27.-PAU GOMIS
(Activista moviments socials de Tarragona)
28.-ALFRED LUCHETTI
(Actor)
29.-LLUÍS ORRI RIBA
(Advocat)
30.-ANTONI QUEROL
(Sindicalista)
31.-FRANCINA ALOY FERRÉS
(Presidenta de l’associació CATORZEDABRIL)
32.-ELENA LORENTE PEREZ
(Periodista i escriptora)
33.-MARIA ROSA ALOY FERRÉS (Actriu)
34.-JOSE MARIA BLANCO
(Secretari d'Organització de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
35.-ANA SANCHEZ
(Secretaria General del Sindicat Agroalimentari de CCOO del Vallès Occidental.)
36.-JUAN CAPILLA OLMO
(Secretari General de la secció sindical de CCOO d'IVECO de Barcelona.)
37.-MIGUEL GERVILLA
(Membre del Secretariat de la Federació de Sanitat de CCOO.)
38.-JOSEP ISMAEL CLIMENT
(Responsable de PYMES en el Sindicat Agroalimentari de CCOO del Barcelonès.)
39.-TERESA VIDAL
(Presidenta del Comitè d'empresa de PASTAS GALLO i Responsable de la secretaria de la Dona de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
40.-MIGUEL AGUNDEZ (Secretari General del Sindicat Agroalimentari de CCOO de Girona.)
41.-PEDRO IZQUIERDO (Secretari General de la Secció Sindical Estatal de CCOO de PANRICO.)
42.- LLUÍS TORRENTS I DÍAZ
(Tècnic de l'Àrea externa de la UGT Catalunya )
43.-ANTONIO DOMINGUEZ
(Membre del Comité Empresa de FREIXENET.)
44.-XAVIER OLIVE
(Responsable d'Acció Sindical de la Federació Agroalimentària de CCOO.)
45.-ISAAC MATA
(Delegat sindical de CCOO de SEAT)
46.-JUAN MOREJON
(Secretari General de la Secció Sindical estatal de CCOO de NESTLÉ.)
47.-SERGIO LOZANO
(Comitè empresa de FREIXENET)
48.-ALBERTO HERBERA
(Membre EUiA de SEAT)
49.-GINÉS SALMERÓN
(President Comitè empresa de PANRICO)
50.-EDUARDO CORTEZ
(Aturat)
51.-NEUS VILANOVA
(Responsable d’assessorament del sindicat de FITEQA de CCOO al Vallés Oriental)